Però, aquests dies el concert pilot de Love of Lesbian que es va celebrar el dissabte 27 ha estat notícia. Les entrades es van esgotar en 8 hores. Em pregunto com m’hauria sentit, si hagués tingut l’oportunitat d’anar. Eren 5.000 persones juntes sense observar el que erròniament diem distància social.
Amb la pandèmia avançant s’ha obert un debat molt interessant sobre l’habitatge que entre els arquitectes no és nou. No és un debat teòric, en el sentit que sorgeix dels canvis que estem patint els habitants d’aquests habitatges diàriament i es parla en cercles que no són exclusivament d’arquitectes.
En principi estem més hores a casa, que a vegades són dies, i es posa de manifest quant és d’important la relació de l’habitatge amb l’exterior, la seva ventilació, i la qualitat dels seus espais.
Per norma general associem èxit amb la gent que té diners, amb els que surten per la tele i en el cas dels més joves amb els “ influencers” de les xarxes socials, per exemple. Per això no m’agrada el terme “cas d’èxit” perquè porta a la confusió, de vegades serveix per encegar a algú que es troba en una situació complicada, en definitiva una situació de vulnerabilitat, sigui com sigui aquesta.
Tenim tendència a dir que anem estressats quan tenim molta feina, que aquella persona és bipolar quan canvia fàcilment d’opinió, que estem deprimits quan tenim pena, que patim ansietat quan anhelem alguna cosa o simplement que una persona està boja quan actúa fora del que és establert.
S’acosta la data de tornada als col·legis i universitats, és un tema del que s’ha parlat des de fa dies, i tot són incògnites, és a dir, més incertesa. Els…
Cada història té el seu relat. En general, tenim la necessitat de trobar una narració d’allò que ens succeeix, l’elaborem “a posteriori” i ens serveix per a donar-li una significació…
Sembla que les xifres remeten i a poc a poc podem començar a reprendre la part de les nostres vides que hem hagut de renunciar durant l’escalada de la pandèmia….
La pregunta que ens fem tots és que passarà “el dia després” segons les previsions del govern serà ben entrat juny. Perquè és difícil saber com tornar a la normalitat…
S’apropen temps difícils, sense restar importància al que ja està passant, que és molt gros.
Portem més de tres setmanes a casa, el país en “stand by” i la veritat és que em costa sortir de la sorpresa que és la quantitat de contagis d’aquest bitxo fastigos, de la solitud dels pacients als hospitals, de lo feroç que està sent amb la nostra gent gran, de la quantitat de persones que estan sofrint un ERTE, la inseguretat, la solitud. El confinament tanca també situacions molt delicades, difícils de portar sobretot si és en solitud. Famílies desestructurades, dones que sofreixen maltractament, persones que no tenen una llar. Problemes que ja eren notoris abans del tancament i que ara estan en una fase diguem que aguda.
La vergonya d’altri em sembla una emoció bonica. Potser perquè si es dóna mostra empatia cap a la persona que la provoca, també perquè les galtes vermelletes em desperten simpatia. Qui més qui menys, ha trobat alguna situació que provoca aquest efecte.
És com, si a les festes nadalenques, tot hagués de ser perfecte i haguéssim de lluir una exemplaritat meravellosa que ha d’estar relacionada amb la virtut, i que pel meu…
Aquests dies estic rellegint “La taronja mecànica” d’Anthony Burguess. Va escriure el llibre inspirat per un cruel episodi que va viure la seva dona, a Londres, durant la Segona Guerra…
Un pati és un element arquitectònic característicament mediterrani que ja s’emprava a l’antiguitat. Edificacions de molt diversa índole ho utilitzen com veurem. En principi, a l’arquitectura, es denomina pati a…
Re-inventar-se és un terme que ha sonat molt entre els arquitectes a causa de les circumstàncies que s’han donat aquests últims anys en la construcció. A mi em feia una…
Les vacances són el moment idoni per a reprendre les novel·les que s’amunteguen a la tauleta de nit i gaudir de les tardes a casa o a la platja, relaxadament,…
El disseny juga un paper important a les nostres vides i moltes vegades, aquest fet, ens passa desapercebut. Tecnologia, cotxes, moda no són aliens al disseny com la llar no…
El passat cinc d’octubre de 2018 es va donar carpetada al conegut com impost al sol, famós a l’etapa Rajoy, per l’impacte negatiu que ha tingut en el creixement del…
Com alguns de vostès saben “La traïció de les imatges” és una obra de 1929 del belga René Magritte. Al quadre que els hi parlo, hi ha representada una bonica…
Al 2018 han estat assassinades 47 dones per les seves parelles o exparelles a Espanya; cap home. I crec que en part és la conseqüència d’una estructura social que a estones, em resulta molt fastigosa i no només a mi, és clar.
Aquesta dada que he comentat, terrible, no recull tot el que hi ha darrera, ens parla de les situacions límit on ja no hi ha camí de tornada. Però sabem que hi ha realitats potser no tan extremes que també són deshonestes diguem-ne. Així que si volen treure conclusions de com estem, se’n adonaran que fa falta molt de camí per canviar aquestes formes de pensar i d’actuar que impregnen la nostra estructura social.
Seria un exercici bonic detenir-se a fotografiar cadascuna d’elles i per un instant parar el temps, aquest que inexorablement passa factura a tot i a tots també. Són portes de fusta la majoria, sense massa ornament ni pompa però que tenen aquest caràcter d’antany, mariner. Són en general robustes i cadascuna amb una singular peculiaritat i una mica de decadència també.
El concepte de límit s’ha estudiat en camps com la filosofia, la física, les matemàtiques, l’arquitectura, fascinant!
Per mi és pura poesia.
Com ja saben, el límit marca un final com ho fa l’horitzó, l’skyline d’una ciutat o la línia que defineix el ràfec d’una coberta.
També separa dues entitats que, si parlem d’arquitectura, podrien ser l’interior i l’exterior d’un edifici.
En aquest aspecte, cal dir que originàriament el parament o mur de les construccions protegia als homes de les inclemències del temps, dels animals salvatges, d’altres pobladors enemics etc.
La formació en art, especialment en arquitectura, a les escoles on van els nostres fills és una assignatura pendent. L’arquitectura, l’escultura, la pintura, la música, la literatura, les arts escèniques,…
La jerarquia no està de moda i la veritat és que no m’estranya. És un nom que associem a l’església o als militars sobretot i no està de més recordar que l’actualitat recull notícies menyspreables com ha estat recentment en sis diòcesis a Pennsilvània, els abusos de membres de l’església a menors. És escruixidor i d’un abast que resulta inversemblant fins i tot.
Pràcticament totes les accions que es prenen són en detriment d’alguna cosa o d’algú. I aquest detriment produeix patiment.
En general, molt en general sembla que “vivim bé”, em refereixo als Països del Nord, els que quan jo anava a classe eren els “països desenvolupats” i estaran d’acord amb mi que perquè això sigui així és en detriment dels del Sud, els que en deiem “subdesenvolupats”.
I no parlem ja de governants corruptes, estan aquí i allà, desgraciadament. Una altra vegada topo amb aquesta expressió: en detriment. Perquè la corrupció és en detriment de societats i la seva convivència.
Però a que es refereix el terme post-veritat? Tindria a veure amb aquell discurs-relat que ens arriba de vegades també a un nivell emocional i que està fonamentat en unes premisses que són falses. A la meva manera de veure, com ja s’imaginaran, una gran mentida…
Ens plantegem la reforma a l’arquitectura quan una edificació ha quedat antiquada, obsoleta o no compleix la funció que té assignada. Així que les reformes es poden plantejar a nivells diferents que poden anar des del simple maquillatge fins a una reforma arquitectònica, el ventall és ampli. El maquillatge potser, i com el propi nom indica, seria la reforma mes cosmètica o reparadora, permetin-me aquesta associació. Encara que, no per això, és la més econòmica.
La majoria de la població mundial viu a les ciutats i nosaltres no som l’excepció. Si parlem de ciutats, també parlem dels seus barris que són organismes vius que tenen necessitats, que canvien, que han sofert en molts casos fortament la crisi i als quals no és estrany que aflorin realitats, que de vegades, són altament tòxiques.
Si parlem d’estalvi a l’arquitectura, ens referim a energia. I la millor forma d’estalviar energia, és no perdre-la, així doncs, la casa que estalvia fonamentalment està ben aïllada. Perquè, així com els dies de molt fred ens abriguem amb un anorak que aïlla i no perdem calor, també és necessari aïllar bé l’envolupant del nostre habitatge per aconseguir perdre la menor quantitat d’energia. En el cas dels habitatges substituïm aquest anorak per un bon aïllament tèrmic.
Al Serrallo patim incivisme i inseguretat i això representa clarament un problema pels veïns, però sobretot és un símptoma. Un símptoma que les coses no s’estan fent bé. I segurament…
Joseph Paxton ja des de la seva joventut va destacar pel seu talent, va ser jardiner en cap amb tant sols 20 anys del Duc de Devonshire a Chatsworth, un dels jardins més selecte i luxós de l’Anglaterra del s.XIX. Va viure entre 1803 i 1855, va ser il·lustrador, naturalista, paisatgista i autodidacta, en la seva prolífica carrera també va dirigir el Daily News i Charles Dickens, per un temps curt, va ser el seu editor. El 1851, amb motiu de la Gran Exposició Universal de Londres, va erigir a Hyde Park el Crystal Palace, un hivernacle descomunal de ferro i vidre fet per impressionar a la resta de països.
Hi ha actuacions arquitectòniques que contribueixen a millorar un barri, un carrer, també un racó. Sí, l’arquitectura està dotada de múltiples estratègies i l’amabilitat n’és una.
El preàmbul de les properes festes és el 21 de desembre, data del solstici d’aquest hivern. Aquesta data assenyala la nit més llarga de l’any, com la que va viure el vell i avar Ebenezer Scrooge a l’obra de Charles Dickens “Un conte de Nadal”.
Assistim cada dia a un canvi continuat i els objectes en són testimonis. Recordeu com eren els telèfons o els televisors fa, amb prou feines, 40 anys? A les llars teníem només una televisió petita o una ràdio, la premsa s’anava a comprar al quiosc, la llet no era envasada i el pa era de forner. Parlàvem a les hores del menjar i no vivíem connectats constantment a tot, a aquest tot canviant.
Com l’anemone de mar protegeix amb els seus tentacles urticants al cranc ermità i aquest, al seu torn li brinda mobilitat per a major disponibilitat alimentosa. La simbiosi entre l’arquitectura i la gastronomia és l’associació entre les dues disciplines. A la meva manera de veure provoca un benefici en l’experiència d’aquesta cuina en particular i en la mateixa expressió de l’arquitectura. Diguem que la simbiosi eleva l’experiència gastronòmica a un nivell més interessant.
La pobresa no és solament “la de les barraques”, hi ha diferents tipus. Això ho explica molt bé Daniel Cerezo en la seva conferència per TED de Río de la…
Forensic Architecture és una agència de recerca fundada en el 2010 i creada per arquitectes, artistes, directors de cinema i periodistes. Aquests dies exposen “Forensic Architecture: cap a una estètica investigativa.” al MACBA
El paper de l’Arquitecte, avui dia, té aquestes tres vessants: la social-humana, la política i la tècnica que meravellosament es conjuminen en algun projecte.
Això ja es defensava al XIX Congrés de la Unió Internacional d’Arquitectes (UIA) a Barcelona (1996), fa 11 anys ja. I el concepte que recull aquestes tres vessants seria millorar la vida de la gent. D’aquesta manera l’arquitectura té mes sentit encara que el primari que és protegir-nos del perill (de la climatologia, dels animals…).
I vull parar aquí, perquè és el millor paper que té l’arquitecte, almenys avui dia, i val la pena pensar que significa.
Com millorem la vida de la gent?
Hi ha una opinió generalitzada: els anys anteriors a la crisi vam construir massa, i és certa. En la nostra societat el creixement econòmic (poder econòmic) va íntimament associat al creixement de les ciutats (poder urbanitzador) i aquesta dinàmica abans de la crisi semblava sense fi. Això ha suposat efectes molt adversos per la gent del carrer, però ha contribuït a la reflexió, ó com a mínim hauria de ser així.
Hace unos días leí un artículo de Plataforma Arquitectura que se titula: “Urbanismo inclusivo: empoderando a niños y niñas en nuestras ciudades” y ello me hizo reír. Pensé que en…
La Arquitectura define los espacios, el entorno que rodea al individuo. Los arquitectos contribuimos, en el mejor de los casos, a idear y construir ese espacio que envuelve al ciudadano. Como creadores de ese espacio cercano al ser humano tenemos una responsabilidad social, política y técnica. Es decir, que el arquitecto debería dar respuestas a lo que interesa a la sociedad. Y es que, en ocasiones, pecamos de idealistas, por cierto, algo inherente a la condición humana.
arquitectura, diseño y reforma interior de viviendas en Tarragona
RT+Arch. Arquitectura, diseño y transformación de viviendas en Tarragona © 2019 RT+Arch · by Pulso Marketing Barcelona
