Cristina Sáez de Juan

Tenim tendència a dir que anem estressats quan tenim molta feina, que aquella persona és bipolar quan canvia fàcilment d’opinió, que estem deprimits quan tenim pena, que patim ansietat quan anhelem alguna cosa o simplement que una persona està boja quan actúa fora del que és establert.

S’acosta la data de tornada als col·legis i universitats, és un tema del que s’ha parlat des de fa dies, i tot són incògnites, és a dir, més incertesa. Els…

S’apropen temps difícils, sense restar importància al que ja està passant, que és molt gros.
Portem més de tres setmanes a casa, el país en “stand by” i la veritat és que em costa sortir de la sorpresa que és la quantitat de contagis d’aquest bitxo fastigos, de la solitud dels pacients als hospitals, de lo feroç que està sent amb la nostra gent gran, de la quantitat de persones que estan sofrint un ERTE, la inseguretat, la solitud. El confinament tanca també situacions molt delicades, difícils de portar sobretot si és en solitud. Famílies desestructurades, dones que sofreixen maltractament, persones que no tenen una llar. Problemes que ja eren notoris abans del tancament i que ara estan en una fase diguem que aguda.