Em confesso usuària de xarxes socials, pràcticament com la majoria,de la gent. Recentment em van enviar a través de linkedin una propaganda que deia que tenien un cas d’èxit i això em va fer pensar. No perquè fos la primera vegada que ho sentia, encara que aquesta vegada pensant en la situació de molta gent en aquesta crisi, em va impactar bastant.
Què ens volen dir en parlar-nos d’un cas d’èxit? Sota el meu punt de vista és gairebé pitjor que el terme reinventar-se, que també em molesta. Els dos són termes de crisis, però ja em vaig despatxar amb això en un altre article, així que avui ho deixaré a part.
Per norma general associem èxit amb la gent que té diners, amb els que surten per la tele i en el cas dels més joves amb els “ influencers” de les xarxes socials, per exemple. Per això no m’agrada el terme “cas d’èxit” perquè porta a la confusió, de vegades serveix per encegar a algú que es troba en una situació complicada, en definitiva una situació de vulnerabilitat, sigui com sigui aquesta.853a4b44cda8678d14aebaa5bfe13898
Taleb al seu llibre “El cigne negre” parla de “el dolç parany de l’expectativa” idea que em sembla molt interessant. Amb aquesta explica “el succés inesperat que desitgem desesperadament que succeeixi” en el nostre benefici afegiria. I això, en definitiva, em sembla que és el que subjeu en aquesta argúcia marketingniana del cas d’èxit.
L’èxit, per definició té tres accepcions, el resultat feliç d’un negoci, actuació, etc. La bona acceptació que té algú o alguna cosa i la fi o acabament d’un negoci o assumpte.
És clar que els famosos tenen acceptació, encara que a vegades també tenen detractors, però això no és sinònim d’èxit. Aquest no té tant a veure, com sembla, amb l’espectacle, que és on, avui dia, el situem majoritàriament.
Com els deia sóc usuària de les xarxes, com gairebé tots, encara que a estones pateixo cansament d’una complexitat que em sobrepassa, de la confusió en la que esdevé tot i de l’escassa autocrítica.
Si els nostres referents d’èxit deixessin de ser futbolistes, “triunfitos”, escriptors de best sellers, belles models, cuiners mediàtics, etc tal vegada tindríem una percepció d’aquest més realista.
Quantes persones arriben a tenir èxit? Coneixen a moltes? Segurament a molt poques i és perquè són molt pocs encara que estiguin a tot arreu.
A la naturalesa de l’èxit estan també la casualitat, la sort etc.
No seria millor conèixer històries similars a les que vivim la gent normal? Bé, en realitat això ho adquirim socialitzant, i aquesta pandèmia s’ho ha emportat pel davant. No és un tema menor, tot el contrari, és crític. Parlo d’històries on hi ha amor, treball, lluita i pocs diners al compte del banc.
Després del confinament es va sentir molt el tema de la distància social, és necessària per a evitar contagis, però té efectes devastadors en moltes persones. Així que els animo a envoltar-se d’històries similars a les seves, no a encegar-se amb històries d’èxit que tan sols estan a l’abast d’una petita elit i que en moltes ocasions amaguen tot el contrari a l’èxit que pretenen mostrar.
Més dades: Un programa de màxima audiència el poden arribar a veure fins a desenes de milions d’espectadors, un instagramer pot arribar a tenir fins a centenars de milions de seguidors.
Només per posar dos exemples:
El primer dia de confinament, dissabte, va ser el dia amb major consum televisiu de la història. Va ser Pedro Sánchez en la seva compareixença a l’hora de les notícies amb 18 milions d’espectadors. Sembla comprensible, començàvem un estat d’alarma sense igual en la nostra història recent.
Anem a les xarxes socials, Cristiano Ronaldo és la persona més seguida en Instagram i Facebook, amb més de 242 milions de seguidors.
Ens anem a la porra segur!

Screenshot_20201215-091510

Author Cristina Sáez de Juan

More posts by Cristina Sáez de Juan