Amb la pandèmia avançant s’ha obert un debat molt interessant sobre l’habitatge que entre els arquitectes no és nou. No és un debat teòric, en el sentit que sorgeix dels canvis que estem patint els habitants d’aquests habitatges diàriament i es parla en cercles que no són exclusivament d’arquitectes.
En principi estem més hores a casa, que a vegades són dies, i es posa de manifest quant és d’important la relació de l’habitatge amb l’exterior, la seva ventilació, i la qualitat dels seus espais.
La vergonya d’altri em sembla una emoció bonica. Potser perquè si es dóna mostra empatia cap a la persona que la provoca, també perquè les galtes vermelletes em desperten simpatia. Qui més qui menys, ha trobat alguna situació que provoca aquest efecte.
Un pati és un element arquitectònic característicament mediterrani que ja s’emprava a l’antiguitat. Edificacions de molt diversa índole ho utilitzen com veurem. En principi, a l’arquitectura, es denomina pati a…
Re-inventar-se és un terme que ha sonat molt entre els arquitectes a causa de les circumstàncies que s’han donat aquests últims anys en la construcció. A mi em feia una…
El disseny juga un paper important a les nostres vides i moltes vegades, aquest fet, ens passa desapercebut. Tecnologia, cotxes, moda no són aliens al disseny com la llar no…
El passat cinc d’octubre de 2018 es va donar carpetada al conegut com impost al sol, famós a l’etapa Rajoy, per l’impacte negatiu que ha tingut en el creixement del…
El concepte de límit s’ha estudiat en camps com la filosofia, la física, les matemàtiques, l’arquitectura, fascinant!
Per mi és pura poesia.
Com ja saben, el límit marca un final com ho fa l’horitzó, l’skyline d’una ciutat o la línia que defineix el ràfec d’una coberta.
També separa dues entitats que, si parlem d’arquitectura, podrien ser l’interior i l’exterior d’un edifici.
En aquest aspecte, cal dir que originàriament el parament o mur de les construccions protegia als homes de les inclemències del temps, dels animals salvatges, d’altres pobladors enemics etc.
La formació en art, especialment en arquitectura, a les escoles on van els nostres fills és una assignatura pendent. L’arquitectura, l’escultura, la pintura, la música, la literatura, les arts escèniques,…
La jerarquia no està de moda i la veritat és que no m’estranya. És un nom que associem a l’església o als militars sobretot i no està de més recordar que l’actualitat recull notícies menyspreables com ha estat recentment en sis diòcesis a Pennsilvània, els abusos de membres de l’església a menors. És escruixidor i d’un abast que resulta inversemblant fins i tot.
Ens plantegem la reforma a l’arquitectura quan una edificació ha quedat antiquada, obsoleta o no compleix la funció que té assignada. Així que les reformes es poden plantejar a nivells diferents que poden anar des del simple maquillatge fins a una reforma arquitectònica, el ventall és ampli. El maquillatge potser, i com el propi nom indica, seria la reforma mes cosmètica o reparadora, permetin-me aquesta associació. Encara que, no per això, és la més econòmica.
La majoria de la població mundial viu a les ciutats i nosaltres no som l’excepció. Si parlem de ciutats, també parlem dels seus barris que són organismes vius que tenen necessitats, que canvien, que han sofert en molts casos fortament la crisi i als quals no és estrany que aflorin realitats, que de vegades, són altament tòxiques.
Si parlem d’estalvi a l’arquitectura, ens referim a energia. I la millor forma d’estalviar energia, és no perdre-la, així doncs, la casa que estalvia fonamentalment està ben aïllada. Perquè, així com els dies de molt fred ens abriguem amb un anorak que aïlla i no perdem calor, també és necessari aïllar bé l’envolupant del nostre habitatge per aconseguir perdre la menor quantitat d’energia. En el cas dels habitatges substituïm aquest anorak per un bon aïllament tèrmic.
Joseph Paxton ja des de la seva joventut va destacar pel seu talent, va ser jardiner en cap amb tant sols 20 anys del Duc de Devonshire a Chatsworth, un dels jardins més selecte i luxós de l’Anglaterra del s.XIX. Va viure entre 1803 i 1855, va ser il·lustrador, naturalista, paisatgista i autodidacta, en la seva prolífica carrera també va dirigir el Daily News i Charles Dickens, per un temps curt, va ser el seu editor. El 1851, amb motiu de la Gran Exposició Universal de Londres, va erigir a Hyde Park el Crystal Palace, un hivernacle descomunal de ferro i vidre fet per impressionar a la resta de països.
Hi ha actuacions arquitectòniques que contribueixen a millorar un barri, un carrer, també un racó. Sí, l’arquitectura està dotada de múltiples estratègies i l’amabilitat n’és una.
Com l’anemone de mar protegeix amb els seus tentacles urticants al cranc ermità i aquest, al seu torn li brinda mobilitat per a major disponibilitat alimentosa. La simbiosi entre l’arquitectura i la gastronomia és l’associació entre les dues disciplines. A la meva manera de veure provoca un benefici en l’experiència d’aquesta cuina en particular i en la mateixa expressió de l’arquitectura. Diguem que la simbiosi eleva l’experiència gastronòmica a un nivell més interessant.
Forensic Architecture és una agència de recerca fundada en el 2010 i creada per arquitectes, artistes, directors de cinema i periodistes. Aquests dies exposen “Forensic Architecture: cap a una estètica investigativa.” al MACBA
El paper de l’Arquitecte, avui dia, té aquestes tres vessants: la social-humana, la política i la tècnica que meravellosament es conjuminen en algun projecte.
Això ja es defensava al XIX Congrés de la Unió Internacional d’Arquitectes (UIA) a Barcelona (1996), fa 11 anys ja. I el concepte que recull aquestes tres vessants seria millorar la vida de la gent. D’aquesta manera l’arquitectura té mes sentit encara que el primari que és protegir-nos del perill (de la climatologia, dels animals…).
I vull parar aquí, perquè és el millor paper que té l’arquitecte, almenys avui dia, i val la pena pensar que significa.
Com millorem la vida de la gent?
Hace unos días leí un artículo de Plataforma Arquitectura que se titula: “Urbanismo inclusivo: empoderando a niños y niñas en nuestras ciudades” y ello me hizo reír. Pensé que en…
La Arquitectura define los espacios, el entorno que rodea al individuo. Los arquitectos contribuimos, en el mejor de los casos, a idear y construir ese espacio que envuelve al ciudadano. Como creadores de ese espacio cercano al ser humano tenemos una responsabilidad social, política y técnica. Es decir, que el arquitecto debería dar respuestas a lo que interesa a la sociedad. Y es que, en ocasiones, pecamos de idealistas, por cierto, algo inherente a la condición humana.
arquitectura, diseño y reforma interior de viviendas en Tarragona
RT+Arch. Arquitectura, diseño y transformación de viviendas en Tarragona © 2019 RT+Arch · by Pulso Marketing Barcelona
