El Serrallo que volem

La majoria de la població mundial viu a les ciutats i nosaltres no som l’excepció. Si parlem de ciutats, també parlem dels seus barris que són organismes vius que tenen necessitats, que canvien, que han sofert en molts casos fortament la crisi i als quals no és estrany que aflorin realitats, que de vegades, són altament tòxiques.

El Serrallo és un barri històric, emblemàtic que és patrimoni de Tarragona i que avui dia està malalt.

Recentment s’ha aprovat al nostre Ajuntament una moció presentada pels Grups Municipals de C’s, ERC-MES-MDC, PDeCAT i la CUP en la que el Consell Plenari va acordar mesures urgents, la redacció d’un Pla Integral amb participació veïnal i l’execució forçosa i subsidiària per part de l’Ajuntament de l’obligació de conservació i ús social dels pisos buits del barri amb problemàtica okupa que aquestes alçades tots coneixem. Així que és de suposar que no trigaran a implementar-se les mesures urgents i l’execució forçosa. Perquè espero no triguin, perquè és molt urgent i perquè és necessari revertir aquesta tendència destructiva en la qual està immers el barri. Ho dic amb molta preocupació, i no és només meva, és la de molts veïns, no és casualitat que la reunió de veïns del dia 26 de gener fos multitudinària i que s’hagin recollit més de mil signatures per reclamar les mesures que he descrit. Ja han saltat moltes alarmes.

A hores d’ara, els que estimem aquest barri, necessitem pensar quin Serrallo volem perquè hem de mirar cap endavant i perquè està clar que cal rehabilitar-lo. És indispensable abordar quin Serrallo necessiten els seus habitants, els seus ciutadans i Tarragona. És indispensable el Pla Integral. Exceptuant la façana marítima, el barri portes endins té els problemes dels nuclis històrics en els quals no s’ha actuat, és a dir, té serioses mancances. Diguem que la processó va per dins.

El barri que jo vull passa per preservar la seva tradició pesquera que com ja saben, s’ha transmès de pares a fills. La seva cultura, que es desenvolupa a través de les seves entitats com són l’Associació de veïns, l’Associació del Pas de la Presa de Jesús, el Gremi de Marejants, l’Agrupació Coral, els Diables Voramar, l’Associació de Restauradors, l’Associació Pessebrista, l’Associació de pescadors i els Xiquets del Serrallo.

Al barri, entre altres coses, la coral canta “caramelles” el diumenge de Pasqua, encara que aquest any no ho faran en senyal de protesta per la realitat política que patim.

El dissabte de Quaresma surt la Processó al carrer, després de celebrar el Viacrucis a l’interior de l’església parroquial de Sant Pere. Es celebra la Verge del Carme i Sant Pere.

Al Serrallo ens agrada la gastronomia i comptem amb restaurants que fan les nostres delícies amb plats tradicionalment mediterranis. Qui li faria un lleig a unes gambes, un “ranxet” o un romesco?

Però el barri que necessitem també haurà de ser capaç d’acceptar una nova realitat, la de la modernitat. Ja no és un barri on les portes de casa eren obertes, on es sopava a les barques varades a voramar, on tothom es coneixia. Avui dia viu una realitat complexa i variada.

En qualsevol cas, a tots ens agradaria tenir aquell barri amb l’encant de la tradició pesquera, colorista i net que visiten els turistes que van a aquella ciutat amb mar i tradició pesquera. No és tant agosarat, hi ha exemples al nostre litoral.

Deixarem passar aquesta oportunitat també?

Publicat al diari Més Tarragona el 11/4/2018

Author Cristina Sáez de Juan

Categorías