per amor a l'art
La formació en art, especialment en arquitectura, a les escoles on van els nostres fills és una assignatura pendent.
L’arquitectura, l’escultura, la pintura, la música, la literatura, les arts escèniques, el cinema, la fotografia són disciplines artístiques i són també estètica i comunicació. Amb elles expressem idees, emocions i una certa visió del món.
Una de les inquietuds dels arquitectes és millorar les ciutats on vivim.
I poder fer millors nostres ciutats i més properes als seus habitants té a veure amb el coneixement comú que tenim de l’arquitectura, no els hi sembla? L’art també pot ser una eina integradora.
Avui dia, en la transformació de les ciutats, dels seus espais públics, és habitual que es plantegin processos de participació ciutadana, en els quals els nens també tenen molt a dir. Pensar ciutats també pels nens, és pensar en ciutats més segures i cíviques.
Per mi, la millor forma d’ensenyar arquitectura és viure-la. Així que l’espai educacional té un paper fonamental perquè possibilita accions i pot despertar emocions.
Fins on jo se, hem deixat enrere els temps en què estudiàvem als llibres de text qui era Chopin, sense arribar a conèixer la seva obra. Avui en dia els nens treballen en equip, desenvolupen projectes i això possibilita que ells siguin els protagonistes del seu propi desenvolupament.
Alguna cosa ha canviat, tenim exemples d’escoles amb espais oberts, flexibles i versàtils, amb espais intermedis entre l’interior i l’exterior, que milloren la clàssica compartimentació on cada espai compleix una única funció.
Quan parlem de nens, em venen al cap paraules com: estímul, creativitat, habilitats, sensibilitat, emoció i m’adono que tot això forma part del procés artístic. Amb l’art, els nens poden expressar allò que potser no saben dir amb paraules.
Comptem també amb iniciatives que acosten l’art, l’arquitectura als nens. L’oferta de tallers, activitats en família és variada. Però els pares, al final, si volem completar la seva educació en aquest sentit, ens veiem obligats a seguir un periple d’activitats extra escolars o de cap de setmana que deixen poc temps a l’avorrir-se i fer volar la imaginació ó simplement a descansar.
Fer alguna cosa per amor a l’art, és fer res desinteressadament. No és el que es porta, és clar.
Avui dia, sembla que tot allò que es fa, ha de tenir necessàriament una aplicació immediata, donar un rendiment o ser útil en el sentit més estricte de la paraula. L’activitat artística a les escoles potser no tingui una aplicació directa, tret que et surti un fill artista. Però necessàriament ha de formar part d’aquest saber comú que ens permet avançar com a comunitat. 

Author Cristina Sáez de Juan

Soy Cristina Sáez, Arquitecta y directora de RT+Arch. Cuento con 15 años de experiencia en el sector de la arquitectura. Durante mi carrera me he enfrentado a proyectos de edificación, diseño y urbanismo de todo tipo. Desde obras singulares en espacios públicos hasta la rehabilitación de viviendas particulares. RT+Arch diseña y reforma viviendas en Tarragona y se caracteriza también por la consciencia sobre el medio ambiente. Soy especialista en Energías Renovables y estoy convencida de que el diseño sostenible es el futuro de la construcción. Implemento estos conocimientos en mis proyectos para construir casas más sostenibles. ¿Cómo es la casa de tus sueños?

More posts by Cristina Sáez de Juan