Un conte de Nadal

Al conte, el vell i avar va fer front als seus fantasmes vitals a la nit més llarga de la seva vida. Ebenezer era un home de cor dur, egoista, i no li agradava el Nadal, els nens o qualsevol cosa que proporciones felicitat. Però després de la visita dels tres esperits (passat, present i futur del Nadal) que li va portar l’aparició del seu ex-soci, el mort Jacob Marley, i en veure la seva pròpia tomba, es va transformar en una persona molt diferent de la que era. “Es va convertir en l’amic, amo i home més bo que es va conèixer en la vella i bona ciutat o en qualsevol altra bona ciutat, poble o parròquia del bo i vell món” com explica Dickens en la seva magistral obra.

Aquest conte infantil acaba feliçment quan Ebenezer comparteix aquell mateix Nadal amb el seu nebot Fred i ajuda al seu empleat Bob Cratchit. Els va ajudar a millorar una vida que ell mateix havia contribuït a enfosquir.
“Un conte de Nadal” forma part de la Pasqua a moltes cases, és fàcil veure’l a la televisió cada any veritat? Són nombroses les adaptacions cinematogràfiques de l’obra de Dickens. Des de la primera versió sonora del conte al 1935 d’Henry Edwards i protagonitzada per Seymour Hicks, s’han fet nombroses adaptacions com la de Disney a “El Nadal de Mickey”, Els Muppets, Els Barrufets etc. Fins i tot Jim Carrey en una adaptació escrita i dirigida per Robert Zemeckis. Perquè el conte és pels nens, com la Pasqua. Per mi la millor manera de celebrar-la, al seu costat. Amb ells percebem innocència, felicitat, alegria i emoció. Ens proporcionen, a més d’alguna empipada, optimisme, alegria, calidesa i vida. Com sentia el bo de Bob Cratchit vers el seu fill Tyni Tim, i guanyava 15 xílings a la setmana!

Coses com la cara d’un fill en obrir el regal que li han deixat els reis poden ser sublims. I això els del màrqueting ho saben. Avui dia que tot està inventat, hi ha nens que treballen com “influencers” per les marques obrint joguines a internet.

Però, en aquestes dates, també hi ha foscor, desesperança, fredor, tristesa i mort. Les personificava Ebenezer al conte de Dickens i lamentablement les palpem diàriament a les notícies o les pateixen algunes famílies.

El Nadal propicia de vegades nostàlgia, si voleu malenconia. Enyorem temps millors a les nostres vides i persones que han estat peces fonamentals en tantes famílies. No tots els moments al Nadal són alegres. I, com he dit abans, no tots gaudim de Nadal.

Hi ha cases on viuen pobresa energètica, problemes econòmics greus, malaltia i és poc solidari no pensar-hi. Per això no està de més recordar que a Catalunya hi ha al voltant de 200.000 nens que viuen pobresa severa i aquests dies fa molt de fred.

Que hi ha temes que són prioritaris, com lluitar contra la pobresa infantil, acabar amb la violència contra els nens, que l’educació sigui equitativa i de qualitat i protegir als nens migrants i refugiats. Perquè fa temps que no estem en un context “normal” i aquesta excepcionalitat que vivim diàriament fa pensar que temes de vital importància com aquest, no estiguin a les agendes. Això que explico passa no massa lluny d’on vivim encara que quedi lluny de les nostres consciències, pràcticament som insensibles a altres realitats. Al Nadal les desigualtats socials són més visibles i per això més doloroses.

Com parlo d’un conte, inevitablement parlo de lo bo i de lo dolent, és una forma senzilla d’explicar les coses als petits. Però tots sabem que això té matisos. Que una cosa estigui bé no vol dir que t’hagi de fer feliç necessàriament, i fins i tot coses no tan bones de vegades treuen de nosaltres les millors persones.

Dickens ens parla al seu llibre de misèria, aquesta misèria que hi ha en societats que no són les pobres. El llibre es va escriure a Anglaterra en plena revolució industrial. El conte explica que Ebenezer era un vell avar i infeliç malgrat gaudir d’una posició privilegiada. Així que, si parlem de felicitat, amb la perspectiva de les festes, millor trobar-la a les petites coses. Com al dinar de Nadal que van celebrar a casa d’en Fred a l’arribada del transformat Ebenezer Scrooge.

publicat al Diari Més Tarragona el 14-12-2017